Conte medieval

Amb la col·laboració de:
En Joan Vilamala, veu

Temps era temps hi havia en un poblet medieval
un baró de mala jeia que a tothom volia mal.
Amb carrossa d’or i plata passejava tot superb
pel seu terme que moria d’esquifit i famolenc.
Xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d’ells pietat.
Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro:
“A pencar, males abelles, necessito molt més or”

Els diumenges a la tarda organitzava un gran joc.
“Vilatants vinga a la festa, a la festa de la mort!
Vull setze joves per banda amb espases i garrots
a fer d´escacs a la plaça i que guanyin els més forts!”
Xics i grans mig morts de pena li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos que tingués d’ells pietat.
Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro:
“A jugar, vatua l´olla, que a mi m´agrada aquest joc!”

Un joglar passà pel poble avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava i així deia la cancó:
“Ai del poble, ai de la vila, que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa l´haurà de guanyar amb suor!”
Xics i grans tots l´escoltaven, li donaven la raó,
els naixia l´esperança van anar a trobar el baró
Però ell somreia, i burleta, els cridava amb veu de tro:
“Us faré tallar l´orella si escolteu el trobador”

Els vilatants es negaren a pagar més els tributs
a palau armats anaren i parlaren sense embuts
“No et volem per baró nostre, no et volem, ves-te´n d´aquí,
que si et quedes, ai de tu, a la forca has de morir”
Xics i grans tots a la una, li cantaven la cançó:
“Ai del poble, ai de la vila, que en té un lladre per senyor!”
Però ell callava, i de ràbia, se li corsecava el cor!
Mentre el poble repetia la cançó del trobador.

“Ai del poble, ai de la vila, que en té un lladre per senyor…”