La pubilla

La pubilla s’ha fet gran
i no l’han casada.
Ja no diu res el padrí,
la tia plorava.

Ta mare et volia,
et volia casar.
“Que per la pubilla
un n’he de trobar.”

La pubilla no vol res
d’aquesta mania,
que ella es volia casar
amb un que ja tenia.

Mai a tu et voldrien,
mai a tu et voldran.
Que no tens prous cèntims
i no n’ets prou gran.

I la nit de Sant Joan
prop de la foguera,
la pubilla fa un esglai
i se’n va per sempre.

Mai em veuràs presa,
mai m’hauràs casat.
Mai més les cadenes
que ara s’han trencat.