Tot enrere

Vas venir enmig d’homes valents
trontollant sobre d’un camió,
amb una fotografia vella
i llibres al sarró.

Però a la nit quan acluques els ulls,
com si els dies no haguessin passat,
treus del fons del sarró tot allò
que havies amagat.

Però t’has llevat
i has tornat a la trinxera,
que ho has deixat
pel teu somni tot enrere.

Han tornat els carrers i els mercats,
les riades baixant pels vorals,
el camí de l’escola a casa
esquivant els bassals.

Has vist de nou les fulles caient,
el tramvia robust i vermell
i el taller on vas aprendre l’ofici
i el teatre vell.

Però t’has llevat…

Han tornat els roures i els xiprers,
i el safareig i la bassa brillants,
a l’agost de collir móres negres
amb els teus germans.

Les ballades de festa major,
crits de ràbia davant del patró,
matinades i dies de vaga
i de revolució.

Però t’has llevat…

Ja mai més dormiràs com un nen,
romandràs ja per sempre despert,
que ara ja no ets més que un gra de sorra
enmig del desert.

I del foc que ara et crema per dins
dins la terra deixaràs escrit
que avancem sempre amb el vent en contra
fins a l’últim crit.

Però t’has llevat…