Després de sopar

Havia plogut tota la nit
i els carrers s’han posat a brillar amb la claror.
Ha fet de cop un vent glaçat i ha arribat la tardor.

Damunt la tauleta de nit
hi havia encara el disc que ens fa de despertador
i un altre que canta tot el que sempre ens ha fet por.

M’arriba puntual una carta
i em dius que a aquesta hora allà encara és de nit
i que tens el cel tan a prop que pots tocar-lo amb els dits.

Jo em cordo pacient la camisa
i trobo aquella taca de l’hivern passat
d’una d’aquelles nits llargues a la universitat.

I després de sopar es va fer tard
parlant de les coses que se’ns escapaven
i dels somnis de tu i de mi i de tots dos
lluny d’aquí i a la cantonada.

I un altre matí s’arrossega
i dibuixa un altre dia més sense tu.
Però encara m’empentes l’esquena i no em sento perdut.

I et penso curiosa i perduda,
en algun carrer estret d’una immensa ciutat
escrivint els llocs on tu i jo encara mai no hem estat.

I després de sopar es va fer tard
parlant de les coses que se’ns escapaven
i dels somnis de tu i de mi i de tots dos
lluny d’aquí i a la cantonada.