El malfeiner

Tinc les ungles rovellades de tant aguantar aquest jou
i esgarrapo cada dia carn i esma per un sou.

M’han escapçat la rialla de l’ofici matiner,
m’han donat un pobre sostre/ i m’han dit el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

Ja m’empaita aquesta terra i aquest puny esmicolat,
i abans que m’engoleixin fugiré dels camps de blat.

I aquells que passen gana seguiran el meu drecer,
pel camí em faran tonades i em diran el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

I arribat davant de l’amo falç i puny hi alçaré;
Castellà, obriu-me les portes que jo sóc el malfeiner.