La masovera

S’ha llevat la masovera i ha agafat el seu cabàs
s’ha posat la mantellina i ha enfilat cap al mercat.
A la plaça arriba i veu quin dia fa, que fresqueja i diu que comprarà espinacs.

Al tombar la cantonada, un senyor tan ben vestit
que duia un barret de copa i un abric de color gris.
Li fotia crits a un pagès ensopit. Deia que se li emportaria el garrí.

Corre, corre, masovera, fuig d’en Pere Gallerí,
que ve de l’ajuntament i s’endú els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d’en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t’has deixat el romaní.

El senyor portava un cotxe i quan era a mig camí
se li ha punxat una roda al costat del Francolí.
S’ha tret el gorro i l’abric i ha sortit i algú l’ha tirat de cap al riu.

L’endemà per tot el poble tothom havia sentit
del final del senyor Pere sota el pont del Francolí.
I un espavilat va dir que ho havia vist i diria qui havia estat l’assassí.

Corre, corre, masovera, fuig d’en Pere Gallerí,
que ve de l’ajuntament i s’endú els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d’en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t’has deixat el romaní.

Ha sigut la masovera, jo la vaig veure al camí.
Però que ningú se’ns enfadi, farem festa aquesta nit.
Passeu tots aquesta tarda pel celler; porteu vi, ratafia i moscatell.

Corre, corre, masovera, fuig d’en Pere Gallerí,
que ve de l’ajuntament i s’endú els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d’en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t’has deixat el romaní.