Supervivència


Lletra, música i arranjaments: Ketekalles i Ebri Knight


Els fills de l’avarícia

que ens heu anat sembrant

us cridem des de l’ombra

de la vostra capital.


Començaran les hòsties,

no sabreu d’on us vindran,

sabreu com és la vida

que ens havíeu preparat.


Escriure una altra història:

deixar de contemplar

com els nostres drets moren

a les vostres mans.


No canviaran les coses

si no canvies tu,

estima la utopia igual

que el barri on has nascut.


Seguim aquí on vam néixer,

seguim aquí aguantant,

per la supervivència,

la fera ha despertat.


Potser un dia vau creure

que estàvem enterrats

però les llavors més fortes

sempre creixen entre el fang.


Serem l’únic antídot

que el món ens ha ensenyat:

avall els privilegis,

ben avall l’autoritat.


Ens lliguen de mans,

preses de la por.

Som llum que il·lumina

quan es faci fosc.


Aquelles que curen allò que fa mal,

què fem amb les cendres quan tot s’ha cremat?


Al vent, la cara sempre al vent,

de la mà ens agafem.

Sembla que ens ofeguem

però l’amor ens fa valents.


Poc a poc, pas a pas,

avançant, avançant.


Tornem cap al que volem,

a la por sempre hi serem,

ens agermanem.

Què fem amb les cendres

quan no quedi res?


Seguim aquí on vam néixer...

Potser un dia vau creure...