Ets allà on l’espurna s’encén,
cridant a les parets del sud.
Has crescut al carrer i a la selva
i a la memòria dels pobles perduts. 

Al fons de les trinxeres
de llambordes i de pit.
Ets on creix la gana de viure,
de néixer i d’encendre la nit. 

Tu portes nom de dona
i un nus fort al clatell.
De Derry a Santa Clara
has omplert el teu farcell. 

Dins de la sorra has crescut,
a les mines d’aire ofegat.
I bramant has serrat les corretges
i les portes del temple sagrat. 

Ets allà on la terra crema
sota les petges dels condemnats,
allà on la misèria gemega
t’has vestit de bosc i t’has alçat. 

Tu portes nom de dona…