Lletra, música i arranjaments: Ebri Knight

Vora el foc la nit neix en una escletxa,
s’escapa per la finestra
i es desfà a qualsevol lloc.

Vora el foc la nostra història adormida
i els vells mots que prenen vida
ens impregnen poc a poc.

Vora el foc la nit s’atura
lluny del fred i lluny del vent
i una dolça mà rellisca
sobre dels teus ulls de nen.

Vora el foc el temps recula
i entre els dits tancats del puny,
la nostra herència perduda,
la que ens farà caminar més lluny.

Vora el foc quan és fosc es refugien
les batalles clandestines
que mai ens deixen dormir.

Vora el foc els odis i amors s’aferren
i hi creixen petites guerres
que s’acaben al matí.

Vora el foc desperten feres
que ens faran per sempre forts,
mil espurnes indomables
que guardem al fons del cor.

Vora el foc viuen llegendes
que han cantat la nostra sort,
bruixes velles i valentes,
sàvies i rebels fins a la mort.