Mai més

Poema: Laia Alsina
Música i arranjaments: Ebri Knight

Som fulles brandant al vent,
juntes fem una gran fressa.
Som el poble, som la gent,
crit eixut que mai no cessa.

Som branques que com assots
colpegem l’elit selecta.
Som bruixes, som alcavots.
Tenim l’ànima insurrecta.

Som l’escorça del nou temps,
marginals i perifèrics.
Som poetes dels extrems,
avalotadors quimèrics.

Som el tronc que, tocant cel,
busca el sol amb optimisme.
Som el veïnat rebel
que venç l’ombra del feixisme.

Som l’arbre que resta en peu,
després de cada batalla.
Som la força, som la veu,
l’esperit que mai no calla.

Mai més serem llenya, cendra o carbó.
Contra el ciment, serem sempre llavor.
Mai més destrals escapçant el futur.
Mai més, enlloc, contra ningú.

Som arrels que amb serenor
poc a poc trenquem la terra.
Som l’exèrcit redemptor,
els barris en peu de guerra.

Som el bosc que guanyarà
la ciutat, la tirania.
Som els guerrers del demà,
som els fills de la utopia.

Som l’arbre que resta en peu...

Mai més...


ACORDS