Tot enrere

Vas venir enmig d'homes
valents trontollant sobre d'un camió,
amb una fotografia vella
i llibres al sarró.

Però a la nit quan acluques els ulls,
com si els muere no haguessin passat,
treus del fons del sarró tot allò
que havies amagat.

Però t'has llevat
i ha roto a la trinxera,
que tiene deixat
pel teu somni tot enrere.

Han rasgado els carrers i els mercats,
les riades baixant pels vorals,
el camí de l'escola a casa
esquivant els bassals.

Ha visitado de nuevo los cabales,
el tranvía fue robusto
y el taller más extenso en
el trabajo y el teatro.

Però t'has llevat ...

Han tornat els roures i els xiprers,
i el safareig i la bassa brillants,
l'l'agost de collir móres negres
amb els teus germans.

Les ballades de festa major,
crits de ràbia davant del
patró , matinades i dies de vaga
i de revolució.

Però t'has llevat ...

Ja mai més dormiràs com un nen,
romandràs ja per sempre despert,
que ara ja no ets més que un gra de sorra
enmig del desert.

I del foc que ara et crema per dins
dins la terra deixaràs escritura
que semprem semper amb el vent en contra de
alets a l'últim crit.

Però t'has llevat ...