Partisano

Si no fos perquè porto la meva vida escrita sota l’arma,

si no fos perquè el llarg final d’aquest camí no arriba mai.

Si no fos per aquesta frontera,

si ja no visqués mirant enrere,

si no fos.

He canviat el meu nom i també la meva casa mil vegades.

Ens han amagat en aquesta llarga fugida en mil racons.

Ja només ens quedaran les cendres,

de la vida plena que vam perdre,

i un record,

i un record.

Fins que el vent s’endugui la boira,

perviurem en la memòria,

seguim lliures en les ombres.

Fins que el vent s’endugui la boira,

escriurem la nostra història,

Tornarem d’entre la fosca.

Tant de bo el record em dibuixés de tant en tant la teva cara,

tant de bo que el temps tornés enrere i et pogués tornar a abraçar,

tant de bo la por fos esperança,

que sentís la columna que avança

al combat,

al combat.

Fins que el vent s’endugui la boira...